BCN Més és una revista trilingüe (català, castellà i anglès) que es publica en paper un cop al mes. Tracta temes culturals, inclou entrevistes, i un reportatge per número. Són reportatges fets a foc lent i més llargs del que estem acostumats a què ens demanin. La línia editorial busca el posicionament de l’autor, i una certa gràcia al explicar les històries. Hi he participat tres cops, un a l’octubre del 2015 i l’altre a l’abril de 2016, i tots dos reportatges em van portar més de dos mesos d’elaboració.

El primer reportatge volia respondre a la següent pregunta: per què l’aigua de Barcelona té el gust que té? La resposta va arribar a les 3.000 paraules. 3.000 paraules que van donar per parlar del sistema de distribució de l’aigua, de la seva qualitat ecològica i de la privatització de la gestió a Barcelona, entre d’altres.

El segon reportatge tracta la indústria porcina a Catalunya. Catalunya produeix més del 40% de la carn de porc de tot Espanya: quin impacte ecològic té? Aquest tema em va fer recuperar les matemàtiques de l’institut per descubrir que per cada part d’energia ingerida de carn de porc, hem gastat entre 15 i 20 vegades més energia en produir-la.

El tercer reportatge investiga l’impacte del consum de plàstic a Catalunya i Barcelona, especialment dels envasos i el seu sistema de reciclatge. Actualment, consumim 9 milions d’envasos al dia a Catalunya, dels quals només se’n reciclen 3,5.

Des de l’edició d’octubre 2016 hi col·laboro mensualment per parlar d’històries dels barris de Barcelona que passen per alt a la resta dels mitjans.

Il·lustració pel tercer reportatge de Flavita Banana
Primera pàgina del reportatge (BCN Més, octubre 2015)
Primera pàgina del reportatge (BCN Més, octubre 2015)
Infografia d'Ángel Correa pel reportatge Porcalipsis (BCN Més, abril 2016)
Infografia d’Ángel Correa pel reportatge Porcalipsis (BCN Més, abril 2016)